La necrópolis de Itàlica.

En primer lloc, podem fer referència a que la necropolis és troba dispersa en les afores de la ciutat, no en un lloc concret. Es desconeixen les diferents vies que podia haver-hi en la ciutat, només una, que esta al sud. No sabem si estaven unides per aquestes vies o no, sabem ben poca cosa, es suposa que donat la grandiositat d'alguns habitatges de la ciutat, també devien existir grans edificis funeraris, avui en dia inexistents. També podem dir que hi ha conjunts de diferents tombes que daten de diferents èpoques, fins i tot s'ha trobat sarcòfags de plom que daten de temps molt més avançats al segle II.
Tot i que no sabem massa sobre aquest tema, tenim el coneixement de que existien i que va ser usat durant molts segles.

Bibliografia:

-Luzón Nogué, J.M. La Itálica de Adriano. Excma Diputación Provincial de Sevilla, Sevilla, 1979.

Termes menors i majors de Itàlica.

Les termes menors, que eren banys públics, es trobaven a les afores del poble, desde el punt de vista arquitectònic es caracteritzen per l'us de l'opus testaceum, s'usaven arcs cegs com elements de reforç i com a cohesió dels murs. S'usavan un maó molt fi i de color vermellenc, que constrastava amb altres edificis. Totes les termes constaven de diferents habitacions amb aigua calenta i altres amb aigua freda, vestuaris i algunes un pati per fer exercici. Per calentar les habitacions s'usaven tunels subterranis amb vapor d'aigua. Van ser constrides enb època Trajana.

Com passa amb les termes menors, només conservam els basaments de l'edifici, és un edifici d'uns 32.000 quadrats. Com el temple, constava de l'ús de exedras que van alternant-se, segueix un esquema hel·lenístic com el propi temple. L'entrada estava a l'ala est mitjançant una escalinata, es curiós el descobriment d'un subterrani solucionat amb volta per què es desconeix el seu ús. Les grans sales amb piscines també es va optar per la solució arquitectònica de la volta i amb quant a tècniques constructives són ben iguals a les de les termes menors, tot i que el maó és més gruixut i la tonalitat també és diferent.

Bibliografia:

- Caballos, A. , Marín, J. i Rodríguez, J.M. Itálica Arqueológica. Universidad de Sevilla. Sevilla, 2006.

Els mosaics de Itàlica

La majoria dels mosaics a Itàlica no s'han conservat, ja sigui per expoli, per una destrucció llaurant el camp, o el pas del temps. Els que s'han conservat ens presenten problema, el primer és la desubicació original del mosaic que no ens permet estudiar o saber on estaven i per a que servien. Queden una minoria de mosaic que són els que comentarem en aquesta entrada del bloc que encara es troben al seu enplaçament original, destaquen el mosaic del naixament de Venus,el mosaic de Neptú, el mosaic dels planetes i la casa del ocell.

La casa dels planetes és de les més importants pel seu mosaic. El paviment d'aquesa casa és de 5,85 per 6,70 metres. Consta de un gran cercle on en el seu interior hi ha set medallons amb set rostres, que conicideix segons el calendari romà amb cada un dels dies de la setmana. El medalló central i de dimensions més groses l'ocupa Venus. L'estat d'aquest mosaic és excel·lent, consta de set hexàgons, on hi ha set medallons amb els busts de divinitats planetaries, hi ha una composició molt similar a Tunísia, fet que demostra la homogeneïtat de l'art romà.

El mosaic del naixament de Venus consta d'un gran octàgon central amb una gran policromia, tot i el gran deterior es conserva la figura de Caelum a la part superior, Saturn a la part inferior o a l'esquerra Venus, on es representa la deesa dins una copinya que neix de l'espuma del mar. Esta envoltada d'altre ésser mitològics com tritons un jove i l'altre amb barba. A dos rectangles situats al costat de la imtge central trobem nimfes, que duen el nom per a identificar-les. Als cantons de la composició hi ha quatre octàgons on es representen els vents

El mosaic de Neptú, és dels més grans que s'han trobat a Itàlica, 8,7 per 7,3 metres, elaborat amb la t'ecnica del blanc i negre molt usada al segel II. Unicament la figura central, el deu Neptú, esta feta amb tessel·les de colors. Dins la composició trobem diferents monstres marins. La part exterior apareix decoradaamb escenes grotesques de la lluita dels pigmeus contra les grues, tema recurrent el l'art romà.

Un dels altres mosaics a destacar són els de la casa dels ocells, que es troba en el lloc original de la mateixa casa d'origen romà, és un dels més coneguts de Itàlica, i el nom de la casa ve donat per la temàtica representada al mosaic. El quadre central i de majors dimensions es troba pràcticament destruït, tot i que es pensa que hi podia havar-hi hagut representat Orfeu i els animals. Al voltant del quadre central hi ha 32 quadres on hi ha diverses aus. Un dels més conservats és una grua.

Bibliografia:

Luzón Nogué, J.M. La Italíca de Adriano, Exclm. Diputación Provicial de Sevilla, Sevilla, 1979.

Art mobiliar de Itàlica

De l'art mobiliar d itàlica en trobem una gran varietat i una gran mostra sobretot conservada al museu arqueològic de Sevilla. D'aquestes obres en destaquen quatre grups que són gemmes i pedres tallades, objectes menors de bronce, terracotes i objectes d'os.

Les gemmes i pedres tallades és una costum freqüent en el món romà per adornar els anells amb una pedra tallada en negatiu, que moltes vegades eren usats com a segell. És un tipus d'art que s'ha trobat a la majoria d'excavacions romanes, podem dir que és un art menor generalitzat, era molt recurrent la representació de Déus.

Els objectes menors de bronce, les restes d'aquest tipus d'art són realment escassos a Itàlica, ja que ha estat constantment expoliada, tot i que es conserven alguns elements que ens faciliten la visió de la vida a les cases d'Itàlica, com són una espàtula, un ham, unes pinces, una plomada datada del segle II, una fermall del segle III, la figura romboidal, va ser trobada sobre el mosaic de Neptú del qual parlarem posteriorment, es nota l'esmalt que ha perdut.

Les terracotes d'Itàlica és una mostra d'artesania que ens ha deixat molts e molts testimonis de la cida qüotidiana i popular, aquestes terracotes pertanyen a un taller concret. Entre elles hi ha varies tipologies de figures busts funeraris, exvots deformes o representacions populars dels Déus. Eren de unes mides pròximes als 15 centímetres d'alçada.

Els objectes d'os, el taller on es feien aquests objectes estava situat al costat del taller de terracotes, la major part dels objectes son agulles per cosir o subjectar els pentinats.

Bibliografia.

Luzón Nogué, J.M., La itàlica de Adriano, Sevilla, 1979, excma. diputación provincial de Sevilla.

Temple de Itàlica

En primer lloc parlarem del temple de Itàlica, el temple que presideix el conjunt sagrat s'anomena Traianeum (reb aquest nom per que va dedicat a l'emperador Trajà divinitzat). Trobem una alternança de exedras al pòrtic, una rectangular i dues semicirculars i l'us de marbres policromats. Cal dir que s'han trobat restes de marbres blancs i policromats que revestien el mur del pòrtic.

El conjunt consta d'una plaça que estava un nivell per davall del pòrtic, no es conserven evidències de la seva pavimentació, tot i que segurament hi estava. Tampoc es conserva l'Ara que sabem que era rectangular i sabem que estava fet de peces de marbre pels seus basaments. Del temple propiament dit només conservam els basaments, les seves mesures són de 29 per 47 metres. S'hi accedia per una escalinata que estava a la façana principal de l'edifici, sabem que l'ordre usat va ser el corinti, capitells de marbre. Era un temple perípter i octàstil ( l'únic en tota Hispània), les columnes feien uns 11 metres d'alt i el mur exterior de la cella estava decorat per pilastres de la mateixa altura que les columnes. És una tipologia de temple usat en l'imperi Romà per al culte imperial.

Finalment, trobem una obra escultòrica de gran qualitat, és obra de culte, entre elles Trajà divinitzat. Són obres de gran qualitat tècnica i plàstica, com el conjunt d'epígrafs que van dedicades a diverses divinitats: Apol·lo, Victoria Augusta i el Geni de les colònia. A més, també s'han trobat escultures que estaven situades a l'exedra, i també una esculutura de Adriano divinitzat.

Trajà divinitzat

Bibliografia:

-Caballos, A. Marín, J. i Rodríguez, J.M. Itàlica arqueolóliga. Universidad de Sevilla, Sevilla, 2006.

-Luzón Nogué, J.M. La Itàlica de Adriano. Excma diputación de Sevilla, Sevilla, 1979.

L'amfiteatre de Itàlica.

L'amfiteatre de Itàlica va ser construït en època de l'emperador Adrià, i es trobava situat molt a prop de una de les portes principals de la ciutat. Com tots els amfiteatres hi trobem les diferents parts que el formen com són la arena, el podium i la cavea.

La cavea es sosté sobre una base de murs concèntric i passadissos amb volta. L'arena es troba delimitada per el podium i la ima cavea; finalment s'eleven la media i summa cavea. Actualment només conservam fins la media cavea.

En les entrades est i oest de l'edifici trobam una superposició d'ordres arquitectònics, mentres que als altres fronts (meridional i septentrional) només existeix un ordre, això fa que l'edifici sigui més lleuger.

Els models creats de planta de l'edifici, com el de Golvin, consten de dos grans eixos de distribució que s'orienten d'est a oest, son dos grans passadissos amb volta. Aquests, estan tallats per quatre passadissos excèntrics, casi paral·lels al l'eix principal. Cada costat disponia de tres entrades als passadissos amb escalinates que donaven accés a la cavea.

La resta de la planta en el seus sectors septentrional i meridional, té una tendencia elipítica que s'articula mitjançant galeries anulars que rodeja l'edifici i el conecta amb els passadissos abans esmentats. En el passadissos que van de nord a sud hi ha enormes pilastres de "opus caementicium", i el paviment es de pedra de Tarifa. A la fossa de les besties s'entrava per entrades exteriors laterals i també consta d'una sala que es va utilitzar per donar culte a "Caelestis".

Bibliografia:

-Beltrán, J. i Rodríguez, J.M. Itálica, espacios de culto en el anfiteatro. Universidad de Sevilla, Sevilla, 2004.

El teatre romà de Itàlica III: Un anàlisi dels elements estructurals

En aquesta darrera entrada referida als elements estructurals del teatre romà de Itàlica es centrara en el porticus post scaenam i l'estrutura superior del teatre.

Porticus Post Scaenam

El porticus post scaenam té una funció molt definida, és el lloc on els espectadors durant els descansos de les diferents representacions teatrals que es duien a terme gaudien d'aixopluc en cas de pluja o lloc d'esbarjo. El paviment d'aquesta zona es troba actualment restaurat, i en la reconstrucció que es va dur a terme es va optar per a restaurar la zona del paviment més antiga, tot i que consta de quatre paviments més, de diferents èpoques que són el primer el més modern és de materials calcaris es troba conservat molt parcialment, ja que s'han expoliat ceràmiques vidriades, davall d'aques es va identificar un segon paviment construit per una prima capa de opus signinum, aquests dos daten del segle IV després de crist. A principis del segle III després de crist es va construir el tercer paviment, que és de terra sigillata africana, cobres la part inferior de les bases originals de les columnes de la galeria oest, i parcialment els murs construïts entre elles. El quart paviment, realitzat en època augustea, els seus materials es daten del canvi de Era. Gràcies als descobriment dels diferents paviments s'ha pogut saber que hi va haver-hi dues grans fases constructives: la cosntrucció inicial i una important reforma a principis del segle III.

A continuació definirem alguns dels elemensts que conforment el porticus post scaenam que són pedestals, murs de tancaments, murs de contorn, l'estanc central, les galeries nord, sud, est i oest.

-Els pedestals: A les galeries oest i nord del pòrtic s'han trobat pedestals per a escultures que donada la seva forma rectangular evidencien que podien ser per estatues eqüestres, aquests pedestals són de marbre majoritariament. També se n'han trobat als murs que es troben a l'intercolumni.

-Els murs de tancament: La seva presència la trobam a les quatre galeries que configuren el pòrtic, són de 40 cm d'amplada a la galeria oest, de 34 a la sud i nord, serveixen per unir els elements sustentants exteriors, i també als pedestals situats als intercolumnis. La seva altre funció és evitar l'entrada de terres i sediments, ja que es suposa que estaven ajardinades les diferents estàncies de les galeries.

-El mur de contorn: Tan sols podem identificar una part del mur, constituit de pedra calissa que només sabem que tenia 119 cm d'amplada.

-Estancia central: És de forma rectangular, les seves mides són 10,90x3,60 m. Presenta una planta mixtilínea que s'obre en petits ninxols (un central rectangular i dos laterals semicirculars). Els seus paràmetres es varen realitzar en opus testaceum i revestits interiorment amb opus signinum.

-Galeria oest: És la primera construida coetània amb l'edifici escenic. Els intercolumnis s'articulen coincidint amb els espais oberts en el mur del fons.

-Galeria nord: És conserva no gran cosa, es coneixen les seves dues alineacions d'elements sustentants. La distancia entre amdues alineacions és de 4,50m.

-Galeria est: Les seves columnes no corresponen ni en número, ni en ubicació, ni modul amb les de la galeria oest, tampoc son perfectament paral·leles l'alineació d'aquestes.

-Galeria sur: De ella només coneixem i se documenta les dues primeres columnes exteriors en angle amb la galeria oest.

Finalment, el teatre també consta de una estructura superior que no es part de l'edifici. Rodeja la cauea el seu sector suroest. Tot el conjunt esta realitzat en opus caementicium.

Bibliografia:

-Rodríguez, O. El teatro romano de Itálica. Estudio arqueoarquitectónico. UAM Ediciones, Madrid 2004.