Urbanisme Romà.

La posterior evolució d'un campament es cap a una ciutat, tot i que no tots els campaments acabaven convertint-se en ciutats, com ja hem esmentat. Després es decidia si es convertia en ciutat, a conseqüencia d'això es canviaven els materials constructius anteriors, la fusta per la pedra i el marbre. La ciutat en el plànol no canviava gaire del campament, es construien a partir planols ortogonals de igual manera, es clar en el cas de Itàlica ja que es va crear de nou i no a partir de un poblat indigena. La ciutat romana solia estar envoltada per una muralla i el seu traçat de model hel.lenístic o etrusc, era sempre igual.

Les dues vies principals el cardo i el decumanus, s'unien sempre a un punt on s'establia el forum romà, al forum hi havia construits els edificis més importants, com basíliques, el praetorium, etc.
Els llocs de vigilància es quedaven al mateix lloc que quan la ciutat encara era un campament. Les tendes eren substituides per les noves domus, de model etrusc, varen anar evolucionant amb el temps i complicant-se, en principi, consten d'unes parts esencials, com el impluvium i un complivium desde els quals s'articulen les estancies de la domus. Tenien una habitació on es rebien els convidats, un menjador, dormitoris i un lloc on es donava culte als Déus. Tenien pintures i decoracions i sempre un pati que servia per il.luminar les estancies i des de on s'articulen les estancies per cumplir la funció del pati.

Un poc més humils eren les insules, que solien ser cases d'alquiler on vivia gent de un rang social més baix. També tenien pati, una balconada i finestres.
Les vil.les partien de l'esquema de la domus però eren més complicades, on vivien ciutadans de un rang social més alt, a les afores de la ciutat i solien esser usades per al descans.

Passant als edificis del funcionariat trobem la Basílica, que servia per a les transaccions comercials i les tasques judicials. Hi ha dos tipus de Basílica romana:

-Basíliques hel.lenístiques: Són de planta rectangular amb tres naus que consten de volta amb una entrada lateral al costat curt del rectangle i un absis a l'altre costat.

-Basíliques de procedència oriental: També de planta rectangular amb una o tres naus, té una entrada lateral al costat llarg del rectangle(a diferència de l'altre) i als costats petits consta de absis semicirculars.

Les termes tenien un caràcter social, d'esbarjo estaven decorades amb grans obres escultoriques i constaven d'unes parts: apodyterium, frigidarium, trepidarium i caldarium. El primer era el lloc de recepció, on estaven els vestuaris.

La ciutat romana també consta d'edificis per a espectacles, com el teatre on es representaven les obres dels antics autors grecs i els nous romans, el circ i l'anfiteatre. Les obres conmemoratives com els arcs del triomf o les columnes conmemoratives també eren importants, en elles es veien representades batalles, conmemoraven exits bèlics. Es feien sobretot en època imperial, tot i que també n'hi ha de època republicana.

Finalment parlarem d'obres d'ingenieria que ajudaven a un millor qualitat de vida a la ciutat, hi ha les vies romanes, els ponts, les cloaques que guardaven les aigues residuals i els aqüeductes que participaven en la canalització de l'aigua, els patricis de la ciutat solien tenir aigua corrent a les seves cases, diferència dels altres ciutadans més humils.


Reproducció en 3D i explicació general de la ciutat romana:

http://www.youtube.com/watch?v=E4TGtaj5eb0

Bibliografia:

- García, Antonio. Urbanística de las grandes ciudades del mundo antiguo. CSIC, Madrid 2009.

-Chueca, Fernando. Breve historia del urbanismo. Ed. Alianza, Madrid, 1970.