El teatre romà de Itàlica I: Un anàlisi dels elements estructurals del teatre

El teatre romà de Itàlica és l'obra civil més important de l'antiga ciutat romana, es va construir entre el segle I a.C. i el segle I d.C.

En aquesta entrada ens centrarem en els principals elements estructurals que formen el teatre, que són la cavea, la orchestra, la itinera, la scaena, i el porticus post scaenas.

La cavea del teatre de Itàlica no és perfectament semicircular i la seva amplada màxima és de 77'7 metres. La distància de l'eix central perpendicular a l'escena, des de el mur perimetral fins el baleus, que és aquell mur que separa els seients en el teatre clàssic i dona lloc als accessos als vomitoris. que la separa de l'orchestra és de 26 metres i 37 si s'hi inclou l'orchestra, és a dir, fins el aditus maximus. Els materials usat en la seva construcció van ser un màrmol de gran qualitat i policormats, amb una gran habilitat tècnica, en els passadissos de la cavea destaca la seva gran horitzontalitat. Hi havia praecinctiones que el lloc que ocupava l'especador durant l'espectacle i la scalaria que eren les escales d'accés als praecinctiones. La suma de totes les parts de la cavea donava lloc a uns casi 3000 espectadors, les parts de la cavea eren ima cavea és la zona més pròxima a la orchestra i era on es situava l'alta societat de la ciutat i normalment només homes, media cavea en aquesta part de la cavea es situava el públic general normalment homes, però si el teatre no tenia les dimensions necessàries també s'hi ubicaven dones i nens i summa cavea era la part superior de la cavea, no existia en tots els teatres i era el lloc on es situaven els nens i les dones.

Els accessos estaven clarament organitzats d'una manera político-social, és a dir, que l'alta societat no es relacionava ni es situava amb la gent de classe baixa, cada accés portava al públic a una part del teatre quedant reflexades les divisions socials que existien dins la població romana.

L'orchestra si que traçava un semicercle perfecte. es poden distingir dues parts principals que són la plataforma que és plana i homogènea i la proedria que eren tres amplis escalons de màrmolque es disposaven rodejant el semicercle de la plataforma i que limiten amb la itinera. Del paviment no es conserva pràcticament res a causa des diferents expoli degut a la gran qualitat del marbre que era majoritament rosat amb base blanca groguenca i vetes vermellenques i grises. També consta d'una altre part important que és la kyma reuersa i tenia la funció de salvat el desnivell amb el seu entorn.

Els itinera del teatre romà de Itàlica són un exemple únic, ja que no hi ha altre teatre del món romà que consti de l'ús del terme vitruvià iter, itineris. Eren unes portes que comunicaven amb el proscaenium que era la zona on actuaven els actors. Els itienera constaven dues parts iter norte i iter sur.

Bibliografia:

-Caballos A., Marin J., Rodríguez J.M., Itálica arqueológica, Universidad de Sevilla, Sevilla , 2006.

-Rodríguez O., El teatro romano de Itálica:Estudio arqueoarquitectónico, Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, 2004.