El teatre romà de Itàlica II: Un anàlisi dels elements estructurals del tatre

Seguint la publicació anterior en aquesta entrada ens centrarem en dos elements del teatre romà de Itàlica . Aquests elements són la scaena i el porticus postescaenam.

La scaena la podriem definir com a edifici escènic, aquest element consta de un mur orientat de nord a sud, que es desenvolupa a ambdós costats de l'eix de simetria també compartits per la cavea i l'ochestra. És una plataforma rectangular de 5,7 metres d'ample realitzada en opus caementicium, aquesta tècnica és la que usa un ciment creats pels romans, que la començaren a usar a principis del segle II, aquest ciments esta format per calç, arena i pedres lleugeres, es cobria amb materials lleugers que es disposaven de diferents formes per cobrir el nucli del ciment. En els extrems curts d'aquest nucli bàsic es projectaven cap a l'oest dos cubs també usant l'opus caementicium , de 4 metres costat fins arribar als murs de cada un dels itinera. Tenia un mur axial central recolzat directament sobre la plataforma citada, un tram recte que recorria l'escena de nord a sud i es quebrava en els extremes en direcció est-oest, configurant els laterals de l'esdifici. A l'est del mur axial es va construis una estructura longitudinal sustentada sobre el mur que s'usa com a encofrat. Estava froadat per sis nínxols semicirculars. Els capitells usat per a la construcció de la scaena són capitells corintis.

La scaena consta d'unes parts que seguidament esmentarem:

-Proscaenium: És front que salva el desnivell existent entre l'orchestra i la superfície escènica propiament dita, és a dir, la seva funció és estructura.

-Hyposcaenium: És l'espai cobert situat baix el pulpitum, que és la superfície escènica i plataforma de l'escaena, es fruit del desnivell existent entre l'escena (elevada artificialement) i l'orchestra, el seu caràcter és funcional.

- Parascaenia i uersurae: Són elements presetns en els teatres hel·lenístics, es tracta de dos grans espai quadrangulars situats a ambdós costats de l'escena i independents del a resta l'edifici.

Bibliografia:

-Rodríguez, O. El teatro romano de Itàlica: Estudio arqueoarquitectónico. Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, 2004.

-Caballos, A. , Marín, J. i Rodríguez, J.M. Itálica arqueológica. Universidad de Sevilla, Sevilla, 2006.

El teatre romà de Itàlica I: Un anàlisi dels elements estructurals del teatre

El teatre romà de Itàlica és l'obra civil més important de l'antiga ciutat romana, es va construir entre el segle I a.C. i el segle I d.C.

En aquesta entrada ens centrarem en els principals elements estructurals que formen el teatre, que són la cavea, la orchestra, la itinera, la scaena, i el porticus post scaenas.

La cavea del teatre de Itàlica no és perfectament semicircular i la seva amplada màxima és de 77'7 metres. La distància de l'eix central perpendicular a l'escena, des de el mur perimetral fins el baleus, que és aquell mur que separa els seients en el teatre clàssic i dona lloc als accessos als vomitoris. que la separa de l'orchestra és de 26 metres i 37 si s'hi inclou l'orchestra, és a dir, fins el aditus maximus. Els materials usat en la seva construcció van ser un màrmol de gran qualitat i policormats, amb una gran habilitat tècnica, en els passadissos de la cavea destaca la seva gran horitzontalitat. Hi havia praecinctiones que el lloc que ocupava l'especador durant l'espectacle i la scalaria que eren les escales d'accés als praecinctiones. La suma de totes les parts de la cavea donava lloc a uns casi 3000 espectadors, les parts de la cavea eren ima cavea és la zona més pròxima a la orchestra i era on es situava l'alta societat de la ciutat i normalment només homes, media cavea en aquesta part de la cavea es situava el públic general normalment homes, però si el teatre no tenia les dimensions necessàries també s'hi ubicaven dones i nens i summa cavea era la part superior de la cavea, no existia en tots els teatres i era el lloc on es situaven els nens i les dones.

Els accessos estaven clarament organitzats d'una manera político-social, és a dir, que l'alta societat no es relacionava ni es situava amb la gent de classe baixa, cada accés portava al públic a una part del teatre quedant reflexades les divisions socials que existien dins la població romana.

L'orchestra si que traçava un semicercle perfecte. es poden distingir dues parts principals que són la plataforma que és plana i homogènea i la proedria que eren tres amplis escalons de màrmolque es disposaven rodejant el semicercle de la plataforma i que limiten amb la itinera. Del paviment no es conserva pràcticament res a causa des diferents expoli degut a la gran qualitat del marbre que era majoritament rosat amb base blanca groguenca i vetes vermellenques i grises. També consta d'una altre part important que és la kyma reuersa i tenia la funció de salvat el desnivell amb el seu entorn.

Els itinera del teatre romà de Itàlica són un exemple únic, ja que no hi ha altre teatre del món romà que consti de l'ús del terme vitruvià iter, itineris. Eren unes portes que comunicaven amb el proscaenium que era la zona on actuaven els actors. Els itienera constaven dues parts iter norte i iter sur.

Bibliografia:

-Caballos A., Marin J., Rodríguez J.M., Itálica arqueológica, Universidad de Sevilla, Sevilla , 2006.

-Rodríguez O., El teatro romano de Itálica:Estudio arqueoarquitectónico, Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, 2004.

Urbanisme Romà.

La posterior evolució d'un campament es cap a una ciutat, tot i que no tots els campaments acabaven convertint-se en ciutats, com ja hem esmentat. Després es decidia si es convertia en ciutat, a conseqüencia d'això es canviaven els materials constructius anteriors, la fusta per la pedra i el marbre. La ciutat en el plànol no canviava gaire del campament, es construien a partir planols ortogonals de igual manera, es clar en el cas de Itàlica ja que es va crear de nou i no a partir de un poblat indigena. La ciutat romana solia estar envoltada per una muralla i el seu traçat de model hel.lenístic o etrusc, era sempre igual.

Les dues vies principals el cardo i el decumanus, s'unien sempre a un punt on s'establia el forum romà, al forum hi havia construits els edificis més importants, com basíliques, el praetorium, etc.
Els llocs de vigilància es quedaven al mateix lloc que quan la ciutat encara era un campament. Les tendes eren substituides per les noves domus, de model etrusc, varen anar evolucionant amb el temps i complicant-se, en principi, consten d'unes parts esencials, com el impluvium i un complivium desde els quals s'articulen les estancies de la domus. Tenien una habitació on es rebien els convidats, un menjador, dormitoris i un lloc on es donava culte als Déus. Tenien pintures i decoracions i sempre un pati que servia per il.luminar les estancies i des de on s'articulen les estancies per cumplir la funció del pati.

Un poc més humils eren les insules, que solien ser cases d'alquiler on vivia gent de un rang social més baix. També tenien pati, una balconada i finestres.
Les vil.les partien de l'esquema de la domus però eren més complicades, on vivien ciutadans de un rang social més alt, a les afores de la ciutat i solien esser usades per al descans.

Passant als edificis del funcionariat trobem la Basílica, que servia per a les transaccions comercials i les tasques judicials. Hi ha dos tipus de Basílica romana:

-Basíliques hel.lenístiques: Són de planta rectangular amb tres naus que consten de volta amb una entrada lateral al costat curt del rectangle i un absis a l'altre costat.

-Basíliques de procedència oriental: També de planta rectangular amb una o tres naus, té una entrada lateral al costat llarg del rectangle(a diferència de l'altre) i als costats petits consta de absis semicirculars.

Les termes tenien un caràcter social, d'esbarjo estaven decorades amb grans obres escultoriques i constaven d'unes parts: apodyterium, frigidarium, trepidarium i caldarium. El primer era el lloc de recepció, on estaven els vestuaris.

La ciutat romana també consta d'edificis per a espectacles, com el teatre on es representaven les obres dels antics autors grecs i els nous romans, el circ i l'anfiteatre. Les obres conmemoratives com els arcs del triomf o les columnes conmemoratives també eren importants, en elles es veien representades batalles, conmemoraven exits bèlics. Es feien sobretot en època imperial, tot i que també n'hi ha de època republicana.

Finalment parlarem d'obres d'ingenieria que ajudaven a un millor qualitat de vida a la ciutat, hi ha les vies romanes, els ponts, les cloaques que guardaven les aigues residuals i els aqüeductes que participaven en la canalització de l'aigua, els patricis de la ciutat solien tenir aigua corrent a les seves cases, diferència dels altres ciutadans més humils.


Reproducció en 3D i explicació general de la ciutat romana:

http://www.youtube.com/watch?v=E4TGtaj5eb0

Bibliografia:

- García, Antonio. Urbanística de las grandes ciudades del mundo antiguo. CSIC, Madrid 2009.

-Chueca, Fernando. Breve historia del urbanismo. Ed. Alianza, Madrid, 1970.

Els campaments romans: definició, usos i estructura.

La definició de campament al diccionari és la següent, lloc o conjunt d'instal·lacions, generalment a l'aire lliure per acampar en ell o establir-se temporalment. Pel que fa als campaments romans hauríem d'afegir i ressaltar el caràcter militar, ja que els que acampaven eren militars de l'exèrcit romà.

Els campaments romans servien d'emplaçament militar i estratègic en territoris conquerits i per a la prevenció d'atacs enemics. Dins l'imperi ro

mà existien dos tipus de campaments, els semi permanents construïts de fusta i argamassa i els permanents construïts de pedra.

L'estructura de la planta d'aquests campaments era quadrada o rectangular, amb quatre portes d'accés, una a cada costat, al costat nord es trobava situada la

porta decumana, al costa sud hi trobavem la porta praetoria, a l'est hi trobavem la porta principalis destra, i a l'oest la porta principalis sinistra. Aquestes portes es trobaven flanquejades per dues torres de vigilància.

Les tendes del campament es col·locaven seguint un ordre que venia determinat per la seva pel rang de les tendes i la seva funció. els campaments es trobaven rodejats al llarg del seu perímetre d'una estacada de fustes afilades amb funció defensiva. A la part exterior de l'estacada normalment s'excavava una fossa d'uns quatre metres d'amplada i una profunditat de tres metres aproximadament amb forma de ve baixa que dificultava un possible setge.

S'organitzaven igual que les ciutats , amb carrers i places. Els carrers principals eren la via praetoria que era l'eix longitudinal del campament, la via principalis talla en perpendicular la via praetoria i s'ubicava en els dos terços inferiors del campament i en la cruïlla d'aquestes dues vies es situava el Praetorium que era el lloc de comandament. La via quintana tallava en el primer terç enferior del campament amb la via praetoria i la via decumana anava de la porta Decumana fins al Praetorium.

Orígens i evolució de Italica.

Ciutat Romana de Italica
L'antiga ciutat romana de Italica s'ubica a sota de l'actual poble de Santiponce a Sevilla. L'asentament romà a la vall del riu Guadalquivir s'estableix després de les II Guerres Púniques. va ser Cornelio Escipión que la va fundar l'any 206 a.C. amb un caràcter purament militar. Ocupava un petit conjunt de colines a les vores del riu Guadalquivir. El desenvolupament d'aquest campament cap a ciutat es va produir durant el segle II d.C. amb els emperadors Trajà i Adirà i es varen realitzar nomboroses i quantitatives millores tant dins l'àmbit de l'urbanisme i com relacionades amb l'arquitectura.

El traçat de Italica és un traçat ortogonal on els seus carrers es creuen de manera perpendicular formant illetes de forma rectangular, en aquestes illetes es situaven les cases residencials, domus. Aquestes cases molt problement varen estar habitades per les classes benestants de la ciutat, ja que el seu tamany és ampli i els mateirals usats i la decoració és a base de mosaics. la resta d'habitants de Italica vivien a la zona que es trobava a l'altre banda de la murada. cal destacar tot un conjunt d'edificis públics format pel Teatre, l'amfiteatre, les termes i el temple dedicat a Trajà.

Posteriorment durant es segles III i IV d.C. comenzà el declivi de la ciutat fins arribar al seu posterior abandó total.

Luzón Nogué, J. M., La Itálica de Adriano, Excma. diputación de Sevilla, 1975
http://www.arteespana.com/ciudadromana/italica.htm