dimarts, 16 de novembre del 2010

Els campaments romans: definició, usos i estructura.


La definició de campament al diccionari és la següent, lloc o conjunt d'instal·lacions, generalment a l'aire lliure per acampar en ell o establir-se temporalment. Pel que fa als campaments romans hauríem d'afegir i ressaltar el caràcter militar, ja que els que acampaven eren militars de l'exèrcit romà.


Els campaments romans servien d'emplaçament militar i estratègic en territoris conquerits i per a la prevenció d'atacs enemics. Dins l'imperi ro
mà existien dos tipus de campaments, els semi permanents construïts de fusta i argamassa i els permanents construïts de pedra.


L'estructura de la planta d'aquests campaments era quadrada o rectangular, amb quatre portes d'accés, una a cada costat, al costat nord es trobava situada la
porta decumana, al costa sud hi trobavem la porta praetoria, a l'est hi trobavem la porta principalis destra, i a l'oest la porta principalis sinistra. Aquestes portes es trobaven flanquejades per dues torres de vigilància.
Les tendes del campament es col·locaven seguint un ordre que venia determinat per la seva pel rang de les tendes i la seva funció. els campaments es trobaven rodejats al llarg del seu perímetre d'una estacada de fustes afilades amb funció defensiva. A la part exterior de l'estacada normalment s'excavava una fossa d'uns quatre metres d'amplada i una profunditat de tres metres aproximadament amb forma de ve baixa que dificultava un possible setge.


S'organitzaven igual que les ciutats , amb carrers i places. Els carrers principals eren la via praetoria que era l'eix longitudinal del campament, la via principalis talla en perpendicular la via praetoria i s'ubicava en els dos terços inferiors del campament i en la cruïlla d'aquestes dues vies es situava el Praetorium que era el lloc de comandament. La via quintana tallava en el primer terç enferior del campament amb la via praetoria i la via decumana anava de la porta Decumana fins al Praetorium.


1 comentari: